Wild Planet a la Roca dels Arcs

Sens dubte, per l’escalador d’esperit clàssic la Wild Planet és la via de la paret. Central, arrogant i tremendament lògica, serpenteja pel mig de la Roca dels Arcs esquivant estratègicament els extraploms que li van barrant el pas.

Tot i tenir un parell de tirades amb passos d’artificial es tracta d’una escalada bàsicament en lliure, atlètic i amb força trams d’autoprotecció. La via va ser restaurada entre els anys 2007 i 2008, substituint les antigues expansions i suprimint totes aquelles que s’havien anat afegint amb el temps, retornant així el caràcter que tenia la via quan fou oberta.

Aproximació:

Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret.

L1(IV)

Ens elevem per un curt diedre amb un pas atlètic per atènyer a una rampa que seguim en tendència a l’esquerra fins arribar a la reunió. 20 metres, tirada neta.

L2(6a/Ae)

Recte per terreny vertical fins la primera expansió, on comença l’artificial equipat. Superem un sostre amb una curta sortida en lliure un cop superat aquest. Continuem en artificial uns metres més fins enfilar una vertical placa, que superem amb un cop de gas sobre bones però justes regletes. 30 metres, 13 parabolts.

L3(V/A1)

Encetem la tirada amb un llarg i espectacular flanqueig a esquerres que trobarem protegit amb alguna expansió i un pont de roca. Un cop superat el pont de roca iniciem el tram d’artificial, amb dos passos sobre expansions, un pont de roca, un alien verd i una darrera expansió. És pot allargar un pas més amb un tricam negre o alien equivalent (blau?). La sortida en lliure és força fina, en horitzontal fins situar-nos sota la reunió per després tirar recte amunt.

Atenció amb qui desmunti el llarg, ja que recuperar l’estrep i continuar no és quelcom banal i el pèndol s’intueix important. 35 metres, 5 parabolts i 2 ponts de roca.

L4(6a)

De la reunió anem a buscar la fissura de la dreta que aprofitem per protegir-nos i continuem en diagonal a l’esquerra navegant per una placa que poc a poc es va redreçant fins posar-se vertical del tot, on trobem el tram clau del llarg, protegit per una expansió i un clau.

Un cop superat el mur, marxem en diagonal a la dreta fins la reunió. 45 metres, 2 claus i un parabolt.

L5(V+)

La sortida de la reunió és un pèl delicada, amb roca trencada i un pas atlètic que ens deixa en una mena de diedret on trobarem un clau. Continuem cap al diedre principal i quan arribem a l’alçada d’un clau sortim cap a la placa, amb millor roca.

Continuem per aquesta fins un bolt, per de seguida tornar al diedre, per on continuem fins arribar a l’horitzontal de la reunió, punt en el qual ens tocarà flanquejar a l’esquerra per la placa. Atenció no seguir diedre amunt. 40 metres, 2 claus i 2 parabolts.

L6(IV)

Llarg agradable, que ens tocarà navegar en tendència a l’esquerra  per una preciosa placa inclinada la qual haurem d’anar amanint amb traça. La reunió la muntem aprofitant una bona savina. 40 metres, tirada neta.

L7(V)

Sortim de la reunió per terreny fàcil cap a la dreta i anem a caçar un pont de roca, flanquegem uns metres més a la dreta fins situar-nos sota una preciosa placa que, amb un elegant cop de gas, ens deixa a la reunió. 20 metres, un pont de roca.

L8(V+)

Iniciem el darrer llarg sortint en horitzontal a la dreta fins atènyer un pont de roca. En aquest punt ataquem una compacta placa, vertical i d’escalada franca.

A mitja placa trobarem un parabolt que protegeix el tram clau que nosaltres hem fet anant un pèl a la dreta fins situar-nos sota un extraplom per de seguida esquivar-lo cap a l’esquerra. Un cop superat aquest tram continuem per terreny més senzill fins arribar a la feixa on trobarem la reunió. 35 metres, un pont de roca, un parabolt i un burí.

Descens:

Tot i que la via té un darrer llarg afegit durant la restauració de la mateixa nosaltres som fidels al traçat original i donem per acabada la via a la vuitena reunió. Enfilem doncs la feixa cap a l’est fins que trobem un corriol que ens menarà a la carretera.

El que més m’ha agradat:

• Itinerari espectacular, pel vell mig de la Roca dels Arcs.
• Passatges atlètics, altres de finura, artificial, autoprotecció… Una via variada!
• Restauració exemplar, substituint el que estava envellit i suprimint allò que s’havia afegit de més a més.

El que no m’ha agradat tant:

• A totes les reunions hi hem trobat puntes de cigarreta. Ok que el personal fumi a la paret, però la merda te l’endús a casa!!